dinsdelcinc

 

  El 7 de juny va ser un gran dia per al grup de 5 i 6 anys, i especialment per na Yasira. I és que aquest dimarts vam fer l'anunciada excursió a peu des de l'escola a Binigaus. Segurament ens vam cansar un poquet - per què no dir-ho?- però el repte va suposar una superació personal important (una altra, després del campament).  Vam caminar, tira-tira, més d'una hora i mitja, amb un bon equipament i amb l'alicient de nedar a la platja en arribar.  Na Yasira, que ahir era el seu aniversari, va descobrir la gran diferència entre els 5 i els 6 anys:  "Assumpta, quan jo tenia 5 anys em cansava per caminar, però ara que en tenc 6, ja no em cans tant". Fantàstica em va semblar aquesta reflexió, perquè significa que ella s'ha adonat que torna grossa i que té més habilitats, més consciència del que pot arribar a fer i més capacitat d'esforç.  Enhorabona Yasira i per molts d'anys!

Teníem una jornada plena d'activitats especials per endavant, però el més important per na Cèlia, evidentment, era que feia 6 anys. Sense tenir-ho previst, a part de cantar la cançó d'aniversari i de bufar la misteriosa flama, ho vam celebrar menjant les broquetes de fruita que havíem fet a la sessió de jocs interactius d'anglès amb les famílies. I, a més, vam tastar la confitura de poma que havíem elaborat el dia abans amb pomes fora de sèrie, de l'Hort de Son Trèmol.  Havíem convidat na Marta, na Lorena i n'Ailen, mares de n'Aila, en Joel i en León, respectivament. També venia n'Aina Pons de la UIB i, a l'ambient d'Art, ens visitava Marta Balaguer, il·lustradora de contes.  Al capvespre: Portes Obertes.  I a casa: festeta.  Un dia ben rodó, Cèlia. Per molts d'anys, estimada! Que el teu futur sigui tan intens, com plàcid. Que gaudeixis de la companyia, però també de la solitud i que brillis sempre com l'espelmeta que aguantes il·lusionada a

  Quan tots els ulls miren a un sol lloc deu ser que passa alguna cosa especial. Què tindrà la flama d'una espelma que ens captiva per moments? Quin desig secret hauran demanat aquestes filletes i fillets perquè estiguin tan pendents de si el foc s'apaga o no? L'aniversari de n'Isona, a l'escola, el vam celebrar de manera molt senzilla, com sempre. Però, tot i així, sempre em sorprèn el ritual cerimoniós que es repeteix cada vegada que un infant fa els anys i amb quin respecte i il·lusió li canten i l'acompanyen. Fins i tot hi ha discusions i qualque empenta per qui es col·loca al costat de l'anfitriona de la celebració. L'ímpetu de la infància... Per molts d'anys, Isona! 

Ensoldemà de la xocolatada, na Maythe va celebrar el seu sisè aniversari. Teníem el catorze d'abril encerclat al calendari, però ja estaríem de vacances. És així com ens vam avançar un dia i cantàrem les diferents cançons d'aniversari que sabem. S'ha de dir que a na Maythe li feia un poc de vergonya sortir a la foto, però moltíssima il·lusió en celebrar la festa a casa. Esper que hagués anat tot molt bé.  Per molts d'anys, Maythe, estimada!

  Ja són 4 les filletes i els fillets que tenen 6 anys al grup. Avui, 21 de març, hem celebrat l'aniversari de n'Irene. Apagar una espelmeta i cantar amb companyia dels amics i amigues ja fa una il·lusió especial.  Cada vegada que veig una foto així, crec que celebrar coses junts ens uneix i ajuda a crear identitat de grup. Un grup que creix i es transforma, com la vida mateixa.  Sigui com sigui, avui n'Irene ja té 6 anys i na Paula els va celebrar el 28 de febrer, quan teníem uns dies de festa.  Per molts d'anys, estimades! Teniu per endavant un futur tan brillant com els vostres ulls a l'hora de bufar l'espelma. 

Dia 28 de gener en Cel també feia 6 anys, ahir vam tornar a bufar espelmetes. A partir d'ara podríem dir que ja no som la classe de 5 anys, sinó la classe de 5 i 6 anys.  En Cel i n'Enric ja han encetat aquesta etapa. Per molts d'anys!  

  28 de GENER:  feia dies que ho teníem encerclat al calendari.  Per molts d'anys a n'Enric i en Cel (que no ha pogut venir😔) Hem pensat en tu. Una abraçada!