Els jocs de taula ens ajuden a treballar el llenguatge matemàtic d'una manera lúdica, vivencial i compartida. Són una molt bona opció per posar accent en l'atenció, la comprensió i assumpció de les regles del joc, la tolerància a la frustració i la pràctica en el comptatge, l'associació de quantitat i grafies, la classificació, la introducció a les primeres operacions, etc. No ens cansem de dir que si tot açò es fa des d'un acompanyament amorós i amb presència per part de l'adult, va calant en els infants la idea que els aprenentatges són positius i la motivació per seguir aprenent esdevé quelcom natural, espontani. Aquesta setmana, hem tingut dues noves famílies convidades a l'aula per jugar amb noltros. Na Paola (ex-alumna de l'escola i cosina de la mare de na Maythe) i en Toni (pare de n'Aila). Amb ells hem començat la sessió amb un cercle de conversa tranquil i relaxat i després ens hem organitzat en grups interactius per jugar al bingo, el dòmino
No és estrany pensar que el pas d'infantil a primària sol generar un cert respecte. Passar del grup dels PETITS al grup dels MITJANS serà un repte i, com més coneguem el que es fa , qui hi ha, com són els espais, els materials i les persones, més dolç serà el canvi. Divendres passat vam preparar una sèrie de preguntes interessants per demanar als fillets i filletes de primer. Avui, na Carme i na Joana Maria ens han rebut a la seva aula, amb el grup de 1r B i ens ha explicat molt bé tot el que volíem saber. Voleu saber què ens han explicat? Els vostres fills i filles segur que us ho podran contar millor que jo. Perquè les sensacions sempre són molt personals i cadascú viu les experiències de manera particular. Jo diria, però, que a la majoria dels fillets i filletes de 5 i 6 anys els comença a fer il·lusió passar a l'altra ribera. Continuarà...
Quan tots els ulls miren a un sol lloc deu ser que passa alguna cosa especial. Què tindrà la flama d'una espelma que ens captiva per moments? Quin desig secret hauran demanat aquestes filletes i fillets perquè estiguin tan pendents de si el foc s'apaga o no? L'aniversari de n'Isona, a l'escola, el vam celebrar de manera molt senzilla, com sempre. Però, tot i així, sempre em sorprèn el ritual cerimoniós que es repeteix cada vegada que un infant fa els anys i amb quin respecte i il·lusió li canten i l'acompanyen. Fins i tot hi ha discusions i qualque empenta per qui es col·loca al costat de l'anfitriona de la celebració. L'ímpetu de la infància... Per molts d'anys, Isona!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada