dinsdelcinc

  Vaig haver de sortir de l'aula per compartir amb una de les meves companyes el que estava sentint. És emocionant per una mestra viure moments com aquests, on infants i famílies comparteixen una estona de jocs, cançons i converses i es crea un ambient de calma, convivència i aprenentatge. És cert que el grup ja hi està acostumat, però com a tutora no puc deixar de meravellar-me.  No us vull enganyar. Diré amb franquesa que a l'escola hi ha moments molt més caòtics que el que us estic descrivint, però n'hi ha molts de màgics, com aquest.  Gràcies a n'Andrea (mare de na Paula) i n'Andreu (pare d'en Mattia), i evidentment a n'Ester, per fer-ho possible.  Ens encanten les family english sessions!

Na Sanae, la mare de na Yasira, ens va donar la sorpresa ahir al matí de regalar-nos una estona tradició, manya i paciència.  Ella ens va explicar que, al Marroc,  només es tatuen les dones, però as Migjorn hem adaptat el costum i tothom va voler impregnar-se de bells estampats de henna a les seves mans.  Moltíssimes gràcies, Sanae!

  Avui hem tingut una visita que ens feia especial il·lusió. Han vingut de convidades na Mar Rescalvo i na Lola Mercadal de la Galeria d'art Hauser&Wirth de l'Illa del rei.  Hem conversat amb elles i els hem mostrat els treballs que hem fet al llarg d'aquests mesos en relació als artistes Mark Bradford i Eduardo Chillida.  Hem passat una estona molt agradable xerrant i jugant.  Sembla que els ha agradat l'ambient d'ART del CEIP Francesc d'Albranca. Moltes gràcies a les dues per acceptar la nostra convidada.  Per cert, des del departament de màrketing de la galeria d'art ens han informat que s'han seleccionat quatre dibuixos que vam fer a l'ambient per publicar al seu compte d'instagram. Si no els seguiu encara, és un bon moment per fer-ho https://www.instagram.com/hauserwirthmenorca/

  De la collita de llimones dels horts de l'avi de n'Isona i del conco de n'Aila, i amb les taronges i mandarines que ens duen dimecres del mercat, vam fer una nova recepta de cuina saludable: polos amb un poc de mel de Menorca. Potser no és l'època més apropiada per menjar gelat, però de vitamina C no el faltava per si hi havia qualque refredat. Ha estat molt rica i interessant l'elaboració pròpia d'aquests gelats: per la responsabilitat d'utilitzar bé els estris, per les aromes, pel gust, per la temperatura, per la paciència que hem hagut de tenir i per la celebració compartida. Els sentits a flor de pell i els productes de quilòmetre zero.

  Ja són 4 les filletes i els fillets que tenen 6 anys al grup. Avui, 21 de març, hem celebrat l'aniversari de n'Irene. Apagar una espelmeta i cantar amb companyia dels amics i amigues ja fa una il·lusió especial.  Cada vegada que veig una foto així, crec que celebrar coses junts ens uneix i ajuda a crear identitat de grup. Un grup que creix i es transforma, com la vida mateixa.  Sigui com sigui, avui n'Irene ja té 6 anys i na Paula els va celebrar el 28 de febrer, quan teníem uns dies de festa.  Per molts d'anys, estimades! Teniu per endavant un futur tan brillant com els vostres ulls a l'hora de bufar l'espelma. 

  J a fa temps que la nostra escola forma part de la Xarxa de Centres Cooperants del Fons Menorquí de Cooperació. Juntament amb altres escoles de l'illa, i també de Nicaragua, intentam treballar amb l'alumnat i les famílies temes d'Educació per al desenvolupament. Com sabeu, el tema que tenim damunt la taula és el de la sobirania alimentària, l'alimentació saludable i el malbaratament alimentari.  Dilluns vàrem veure una presentació de l'escola Cerro Grande de San Francisco, el centre educatiu de Nicaragua que està agermanat amb el CEIP Francesc d'Albranca. Ens varen sorprendre algunes coses d'allà: les cases, les poques joguetes que hi ha a l'escola, els jocs divertits a l'aire lliure, els costums abans d'entrar a classe, el menjar, els balls regionals... Alguna cosa del que vam veure fins i tot ens va fer una mica d'enveja.  Malgrat la distància física i les diferències culturals, veiem que som més a prop del que ens pensem. Més tard, vàr

  El 8 de març vaig demanar als infants que pensessin en una dona imporant a les seves vides i no hi va haver dubtes a l'hora d'escollir mares, germanes i cosines. Per què són importants? Idò, vistes les respostes, sembla ser que són imporants perquè ens cuiden, ens acompanyen, juguen amb noltros i ens fan sentir bé. Curiosament, aquestes característiques, les tasques de tenir cura dels altres, no són les més valorades dins la societat actual, i encara menys, remunerades. Potser si canvíés la mirada i veíéssim el món amb ulls d'infant, o amb ulls de dona, moltes de les coses que passen no passarien.  N'Oriol diu que la seva mare és important perquè l'estima molt i  ell se l'estima a ella.  I li agrada que li expliqui contes. N'Aila ha escollit n'Eira, la seva germana,  perquè me l'estim molt i m'agrada jugar amb ella De la Laida, la mare d'en Cel, sabem que el fa feliç,  entre d'altres coses, quan convida els seus amics a jugar a casa. Na

Na Sanae, la mare de na Yasira, és una dona amable i hospitalària. Ens va rebre al seu hort i vam servar les gallines com si fossin infantons. De la seva posta, ens vam endur una trentena d'ous. Quin regal! Avui, per berenar, hem fet ous estrellats i truites. Una xalada! Volem donar les gràcies a en Patrick i na Wafae per acompanyar-nos i a la família de na Yasira per la seva generositat.  El projecte de Sobirania Alimentària que esteim fent amb el Fons Menorquí de Cooperació , ens convida a valorar la cuina feta a casa i els productes no processats, de qualitat i que siguin d'aprop. Ho tenim tan fàcil, que sovint ens n'oblidem.