El grup de 1rA ens acull a la seva aula

Un nou divendres amb activitats compartides amb el cicle dels MITJANS. Avui hem estat molt ben acollits pel grup de 1r A de primària i na Susana, la seva tutora. Ens esperaven a l'ambient d'ART, el seu espai de referència.

Els fillets i filletes de 1r ens han explicat algunes coses de les que fan i com s'organtizen. La majoria dels ambients tenen noms diferents dels nostres: BIOS, ENIGMAT, ART i COMUNICACIÓ. I una altra cosa que ens ha cridat l'atenció és que fan algunes activitats amb l'ordinador. Na Susana ens ha explicat que no són videojocs, sinó activitats divertides amb l'ordinador per practicar les matemàtiques, per exemple. 

Les feinetes en paper que van fent, les guarden dins un arxivador i cadascú té un estoig amb el seu material per dibuixar i escriure. 

Particularment, com a mestra observadora, m'ha resultat interessant comprovar que el nostre grupet, al cap d'una estona d'estar asseguts, ja tenien ganes de moure's i anar a jugar. Els de 1r, en canvi, restaven menys inquiets i més atents. (Deu ser la maduresa? El costum? Els dos factors combinats?)

Després de xerrar una estona, hem vist un conte projectat a la pantalla: Orelles de papallona. I a partir d'aquest, na Susanna ens ha convidat a fer-hi unes reflexions i una feineta posterior. Ens hem distribuït i mesclat en les dues aules i, amb l'ajuda dels més grans, l'alumnat de 5 i 6 anys ha fet la tasca proposada. Ha estat polit veure'ls compartir aquest moment. 

Moltes gràcies a 1rA per convidar-nos a la seua aula i fer una activitat en conjunt. Un dia, podreu repetir i venir a jugar a "ca nostra". 







En la darrera publicació parlàvem dels 7 principis de l'aprenentatge. D'aquells, amb l'experiència d'avui, se'm fan presents dos: 
  • L'aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals
  • L'esforç de tot l'alumnat és clau per a l'aprenentatge
I és que, si bé és cert que cadascú té el seu nivell, els seus interessos, el seu estil i el seu ritme d'aprenentatge (i així ens intentam adaptar les mestres). També és cert, que cal un repte per superar-nos. Cada persona hauria d'aprendre a responsabilitzar-se dels seus progressos, esforçant-se per fer les coses cada dia millor. La cultura de l'esforç hi és present a l'escola (ha de ser-hi, des del meu punt de vista, com moltes altres coses).

Amb ajuda i acompanyament, tot és més fàcil. Però hi haurà algun dia, que serem noltros els que acompanyarem els altres: és el cicle de la vida. I viure és aprendre. 





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Quan tots els ulls miren a un sol lloc...

Els primers de l'any

I seguim amb el Pla de transició a primària...